De bon matí em llevo i acabo de preparar quatre coses, d’aquí poc he d’agafar el recent inaugurat tren d’alta velocitat, però en la seva versió Avant, fins a Figueres Vilafant. El dia anterior havia assistit a l’emotiu acte d’homenatge a en Martí Gasull, director, fundador i ànima de la Plataforma per la Llengua que va deixar-nos fa pocs mesos a causa d’un accident al Nepal. L’homenatge es va realitzar al Teatre Nacional de Catalunya i va aplegar bona part de les personalitats catalanes que treballen pel país.

Com deia, a les 9 del matí sortia el tren de l’Estació de Sants i al cap de 50 minuts ja érem a Figueres Vilafant per a l’enllaç internacional amb el TGV cap a París. De fet, aquest recorregut directe Bcn-Figueres V. ja existia abans de l’alta velocitat, però per fer el mateix trajecte calia 1h i 40 minuts. A un quart i cinc d’onze emprenem el viatge d’un poc més de cinc horetes fins a arribar a París Gare de Lyon. Les parades seran Perpinyà, Narbonne, Montpeller, Nîmes i París. A partir de Perpinyà vaig fixant-me en el paisatge fins que albiro la Porta Catalana, col·locada en un petit turonet visible des de la carretera i des del tren. Aquesta Porta Catalana m’indica que estic a punt de deixar enrere els històrics territoris catalans. Començo a endinsar-me dins el territori francès. El trajecte, abans d’arribar a Narbonne, és d’allò més bonic: passem enmig de llacs i aiguamolls a través de les Corbières. Dues parades més i després de Nîmes ja sabem que ens esperen encara unes hores enfilant cap a la capital.

A tres quarts i cinc de quatre arribem a París. Noto d’un cop la diferència de temperatura. Agafo el Rer A fins a Châtelet –geogràficament l’estació central. El Rer és una mena de metro-tren que enllaça els pobles del voltant de París amb el centre, mentre que el metro només va per dins la ciutat. Canvio a Rer B fins a Cité Universitaire, al districte 14 de l’interior de París. A la Ciutat Universitària és on resideixo, va ser un projecte iniciat els anys 20 del segle passat, es tractava que diversos països i fundacions poguessin tenir la seva casa-residència i acollir estudiants, doctorands i professors de tot el món. És ben curiós, perquè som al mig de la ciutat, però fa la sensació de ser al camp, estem envoltats d’arbres, de gespa, anem trobant una casa ara aquí, ara allà, en una superfície ben gran. Em sento privilegiada d’haver tingut la sort de poder viure, a París, en aquest entorn. Més endavant hauré d’escriure un article sobre la Cité U., s’ho mereix.

La mateixa tarda vaig a la Delegació de la Generalitat, prop de la Gare de St. Lazare, allà ens espera per a tots els catalans que ho vulguin, una recepció de benvinguda del nou any, amb parlaments de les tres associacions catalanes de París. Em trobo amb el sector jove, estudiants i treballadors catalans a la capital francesa, i intercanviem opinions. A tots ens fa il·lusió trobar-nos amb gent de casa, amb gent de la terra, quedar per anar a veure el Barça, fer sopars i anar a les trobades dels divendres al vespre. Parlem de política, d’actualitat, de projectes...
Jo a París hi faré el segon any del màster, entre Bremen i la capital francesa, la meva universitat és la Sorbonne París 4. Baixant a les parades Luxemburg o St. Michel, caminant cinc minuts pel bulevard St. Germain i girant el cap davant una plaça amb fonts, trobem allà al fons l’edifici històric i central de la Sorbonne. Fa impressió, la quantitat d’història que amaga l’edifici l’aniré desfilant durant aquests mesos. Com he dit abans, també la Sorbonne disposarà d’article sencer per a ella, la quantitat de detalls i fets per explicar s’ho valen.

Ben a prop de la Sorbonne comença el barri llatí, amb carrers farcits de crêperies i restaurants, així que en un d’ells demano la meva primera crêpe parisenca, mentre enfilo els carrers fins arribar a guaitar el Sena, al centre tot ho trobo tan a prop que caminant caminant un topa sense voler amb els monuments més emblemàtics. A la meva dreta apareix ni més ni menys que la catedral de Nôtre Dame, és qüestió d’entrar-hi i gaudir de l’arquitectura gòtica. Fins a la propera excursió!