Senyores i senyors, estem vivint en una època francament desmoralitzadora; i no només per la pèrdua de valors —si és que alguna vegada els han tingut— de les nostres classes dirigents i les elits econòmiques, sinó també per d’altres elements com la destrucció impune del planeta i, sobretot, per les constants notícies de corrupteles i corrupcions vàries que dia sí i dia també ens sacsegen a través dels diferents mitjans de comunicació. I és que, com més va, un més s’adona que no hi ha un pam de net enlloc i llavors és quan surten les preguntes com poden legislar lleis persones que no donen cap sentit precisament a les lleis? Se suposa que tots nosaltres hem de complir les lleis, la legislació vigent en cada moment, però heus ací que es planteja la següent pregunta: pot un ciutadà complir les lleis que emanen d’aquells que precisament no les compleixen, i són precisament els incomplidors els mateixos legisladors? Com s’ha de sentir el ciutadà del carrer, aquell que, tot i ser una espècie en vies d’extinció, o sigui, el que cobra una nòmina, i que està totalment controlat sobre el que marxa dels seus comptes i hi entra, quan els qui li regeixen els destins demostren tenir la vergonya més avall dels talons? Fa temps que un podia mirar cap a altres països com els sud-americans, mirant de reüll el corruptes que arribaven a ser, sense adonar-nos, però, que la claveguera la teníem aquí sota els peus.