Decididament, aquesta democràcia espanyola comença a semblar-se més a la democràcia del despatx de Mortadelo y Filemón que a una democràcia real europea. I és que aquí el qui no roba, espia; i el qui no espia, marxa carregat amb sacs de diners cap a l’estranger; o porta de la forma més matussera possible milions des de Suïssa cap aquí; o se’n va, per descomptat, a caçar elefants… i sumant; tot això, presumptament, és clar. Però si amb tot plegat no n’hi hagués prou per posar en suspens la suposada salut de la democràcia espanyola —i ara sí que caldria entendre espanyola com ‘tot el conjunt’—, el que ja ho acaba de rematar tot plegat és que es posin inhibidors de freqüències al Congrés amb motiu de la visita i compareixença de Mario Draghi, el cap de l’euro davant ses senyories. I, és clar, un es pregunta, és veritat que els parlaments dels estats no manen i que tot els ve imposat des de fora? Si les regles del joc fossin netes i els parlaments tinguessin sobirania, a què ve aquest aïllament de la suposada seu de la sobirania nacional? Això, que jo sàpiga, només va passar amb Tejero i aquesta setmana amb Draghi… vostès mateixos. Què els devia dir? En fi, com tots vostès deuen saber, la jornada del silenci institucional almenys es va saldar amb toros i, lliga de futbol a banda, és el que realment importa al poble, o així ho deuen pensar i, per altra banda, inhibidors i rodes de premsa sense preguntes.