Cada dia que passa és més clar que el Govern espanyol, com ja es preveia, no s’avindrà a raons per celebrar un referèndum d’autodeterminació al nostre país i, de fet, suposo que ni a Anglaterra li ho deixarien fer, tant que se les donen de demòcrates i respectuosos amb aquest dret dels pobles, perquè possiblement a Catalunya el govern anglès el perdria, fet que no serà el cas a Escòcia, on la victòria dels qui es volen separar sembla més precària. Per tant, dura papereta la que tenim plantejada al nostre país. I és que, a més a més, el Govern espanyol fa ja dies que té en marxa tota la seva maquinària més barroerament sofisticada per tal d’anar minant la moral de la població del nostre país. És a dir, la tàctica, com es preveia en un estat que forma part de la Unió Europea, no serà pas enviar els tancs com antuvi, quan era convenient, cada x anys, bombardejar Barcelona; no, la tàctica és fer servir descrèdit de les institucions catalanes i els pilars bàsics del nostre autogovern, de forma que els ciutadans que van sortir l’11-S i els qui no també acabin pensant allò que “no val la pena lluitar per res, ja que des del primer a l’últim estan tacats i ja veieu com els Mossos, bla, bla, bla”… I així tots i cadascun dels nostres pilars; amén de l’ofec i el xantatge econòmic. Per tant, davant la possible desmoralització dels nostres polítics, la societat civil ha de continuar donant respiració assistida i ser el motor dels nostres dirigents.