Dimarts, qui més qui menys, va tornar a la realitat després de deixar enrere les minivacances de setmana santa; amb tota la seva càrrega cultural i religiosa i també, els rituals que els mitjans de comunicació cada any s’entesten a fer, com ara valorar una i altra vegada la marxa del sector turístic a la costa, a la muntanya i a Mart no, perquè encara no és prou barat ni factible portar-hi gent. Així, les notícies eren un constant que es repeteix com el Dia de la marmota sobre les operacions sortida/arribada; el grau d’ocupació arreu on era factible d’ocupar o els índexs de sinistralitat a la carretera, amén també de les imatges més diverses de les processons d’aquí i d’allí. La notícia, però, penso que ha estat que, vet aquí, el turisme anomenat nacional ha baixat i molt; l’estrany, però, és que algú encara se n’estranyava! I és que com volen pretendre que els “nacionals” estiguin animats, si cada dia que passa som més i més pobres? Com volen que els restaurants estiguin plens, si prou costa posar una mica de coses a la nevera? I, és clar, ens trobem en la segona etapa encara d’aquest viacrucis econòmic per on tots estem passant i encara alguns s’estranyen que decaigui la cosa del turisme interior i que la gent opti a fer el que, en definitiva, tots fèiem abans: excursions d’un dia, taula i cadires plegables o no, carmanyola i nevereta portàtil i això, si n’hi ha per benzina, que és un altre tema. Ah, des de dimarts, ja ha començat la campanya de la Renda.