Quedant un mes i escaig per finalitzar aquesta temporada, és un bon moment per parlar del Barça, en el tram decisiu de l’any. Queden els partits més importants d’aquest 2012/2013 que acabaran decidint qui s’endú els preuats títols. I què millor que veure’ls a la Conca de Barberà, acompanyats d’uns entrepans i unes patates braves.

El Barça arriba en aquesta fase final de la temporada esportiva després de recórrer un llarg camí, iniciat tot just a finals del mes d’agost de l’any passat. Ara, i després de l’esforç de tota la temporada, jornada a jornada, la Lliga és, a hores d’ara, un dels objectius prioritaris. Ningú no ha dit, però, que sigui un objectiu senzill, encara que, dels diversos reptes que tenen els blaugrana, potser és el que poden aconseguir sense estridències.
Els nombrosos punts d’avantatge respecte dels següents classificats així ho semblen indicar. Només cal mantenir la constància al llarg dels propers partits i anar sumant els punts, de tres en tres. Pot ser un bon moment per a les rotacions i donar minuts als poc habituals. Que tota la plantilla pugui participar en el joc, suplents inclosos.

La Copa d’Europa és, sense dubte, el repte d’aquests jugadors i d’aquest equip. Guanyar una nova Champions seria fer història o, encara millor, continuant fent història. El partit del dimarts passat contra el PSG ens va deixar certs dubtes, però possibles esperances. La facilitat amb què vam rebre els dos gols hauria de fer-nos reflexionar una mica...

 Ara, si el Barça és conegut i envejat arreu, no és només pel nombre de títols aconseguits –ja siguin lligues, copes o europees–, sinó per tenir un model clar i un esperit que perdura al llarg de les dècades.

El nou impuls que tingué el Futbol Club Barcelona a partir del 2003 va potenciar, amb molta claredat, els valors del club. Ja no només era qüestió de futbol –i de la resta de seccions esportives–, sinó que els blaugrana recuperarien la proposta inicial de Gamper i la sumarien al record històric del president Suñol. El compromís de la directiva barcelonista aconseguiria que la reivindicació dels drets i llibertats de Catalunya anessin íntimament relacionades amb el Barça.

El compromís amb el País Valencià, la participació del Camp Nou en actes a favor de la llengua o l’ús preferent del català en els estadis on els blaugrana jugaven arreu del continent en són bones mostres. Des de la junta directiva s’havia teixit complicitats, encertadament, amb el món cultural del nostre país, la presència de músics de referència a l’inici de cada matx així ho feia explícit.

La ferma vinculació del Barça amb el país els vinculava, també, amb els valors humans de la solidaritat d’Unicef, que portà, a la samarreta del primer equip, el missatge de pau i bona entesa. El cercle virtuós tingué també grans èxits esportius, els millors de la història del club. L’eficàcia i l’eficiència era provada. I si parlem de d’èxit, parlem també, d’aquell que excel·lí en aquest model: Pep Guardiola.

Guardiola va saber imaginar un Barça màgic i, tot emmarcat en els ferms valors universals i nacionals de Joan Laporta. Guardiola va tenir la capacitat de continuar excel·lint la seva tasca amb l’arribada de Rossell, que apostava per una renovació del màrqueting de l’entitat esportiva i per la seva projecció internacional amb el qual es volia assegurar un salt econòmic.

L’articulació del Barça actual de Tito Vilanova, fruit dels merescuts mesos sabàtics pel de Santpedor, exposa la capacitat del Barça de continuar amb bones vibracions al capdavant dels clubs esportius del moment. Tot i així, els propers mesos seran clau per tal de segellar aquesta continuïtat. Els propers partits seran interessants de seguir, no només allò que passa al camp, sinó el que es belluga a l’entorn.
El Barça, doncs, ha de seguir sent un referent pel país car és una de les millors eines que tenim per a la cohesió social. I això és realment allò important.