Quan em disposo a escriure aquestes ratlles, la pluja continua caient plaent, serena, però constant. Una pluja d’aquelles que deixa temps perquè pugui ser absorbida de forma tranquil·la per la sempre necessitada d’aigua terra del sud del nostre país. Tot i ser pluja serena, fina i constant, amb absència de trons i ben anunciada, mai no cau al gust de tothom i també, fins i tot, espatlla la festa a més d’un i una. Tot i així, m’encanta la bondat de la pluja i el que representa. I tant és així que m’ha fet venir al cap l’increïble contrast que aquesta generosa i calmada pluja té en relació amb tot aquest món nostre. Un món on no guanya més qui millor fa la feina, sinó qui més sap especular; un món en el qual tot es pesca i cull a l’engròs, sense mirar les necessitats reals de la gent i que després es llença impunement mentre d’altres no tenen què posar a la taula; un món a on les boniques capses de disseny i els aparells dels rics, esdevenen brossa del tercer món; un món a on encara no som capaços d’estimar els animals i tothom es creu superior a l’altre; un món a on la carnassa del tercer món fabrica les ofertes tèxtils i electròniques d’uns quants; un món que vol anar a Mart sense haver arreglat els països que hi ha a la vora; un món on es vol empobrir premeditadament la població i bé… què dir-los, que més val veure com van lliscant les gotes de pluja per la finestra i com algun cargol intentarà treure la banya.