Ja he comentat alguna vegada la sorpresa –i admiració– que mostren algunes persones quan s’adonen de la quantitat i varietat de festes i celebracions que tenim els catalans. Hi ha gent que comenta, sempre que viatjo a terres catalanes, sigui a l’època de l’any que sigui, topo amb alguna festivitat. Alguns exemples? Triem per viatjar el mes de maig, i ens trobem amb la festa de Sant Maties de Montblanc, amb el Temps de Flors de Girona, amb la Tàrraco Viva de Tarragona. Al juny a Menorca comencen els Jaleos, i el 24 a tots els Països Catalans, St. Joan. No cal ni parlar de juliol, agost i setembre on es concentren gran part de festes majors de pobles i ciutats catalanes. A Mallorca tenim la festa de la patrona el 2 d’agost, a Formentera el 5 d’agost, el dia 15 d’aquell mes és un dels més cotitzats per les celebracions populars. Al setembre tenim la nostra Diada, i a Montblanc, Tarragona, Barcelona, Reus i Lleida i tants altres llocs celebraran les seves festes.

Els estudiants valencians tenen a l’octubre els concerts de benvinguda a la universitat i els històrics premis Octubre, castanyada i pam ja som al novembre. De fet, parant a pensar-hi, el novembre, el febrer i el març són mesos amb molta densitat de trobades, jornades, congressos, actes acadèmics, etc. Hi ha una casualitat compartida des d’universitats, institucions, entitats i agrupacions que decideixen col·locar en algun cap de setmana –sobretot d’aquests tres mesos– les seves activitats. Aquells mesos, mirant l’agenda i el calendari, te n’adones, consternat, que aquella conferència que volies escoltar, les jornades de llengua, història o país on volies assistir, el curs que havies triat i alguna calçotada coincideixen totes elles el mateix dissabte. Sembla que aquests tres mesos són a priori on menys festes hi hauria –si descomptem l’1 de novembre, Carnaval i Falles– i per això són bonament escollits pels organitzadors d’actes del país per plantejar les seves activitats. De fet, aquesta coincidència, que així a grosso modo he sintetitzat en tres mesos, és també una sort. Tenir l’opció de triar entre anar a la presentació de l’últim llibre del teu autor preferit, anar a una xerrada d’un sociòleg, a un acte reivindicatiu, a unes jornades d’estudi del país, sempre que es vulgui i es tingui temps, perquè és clar, la gent també treballa i estudia i té la seva vida, però tenir opcions per conèixer el país en tots els aspectes que un vol, és tot una sort!

Continuem amb les festes? Érem a la tardor, després d’anar a buscar bolets, al desembre i al gener tenim el ben conegut Nadal i Reis, un Cap d’any pel mig, però a finals de gener ja topem amb Sant Antoni, els tres tombs, i a Mallorca –a Pollença, a Sa Pobla, a Palma...– tenim la Nit Bruixa, la Baixada del Pi, les festes de St. Sebastià. Ja hem comentat que febrer i març seran uns mesos per cultivar-se i conèixer el país, i per això també podem anar a algunes calçotades, amb amics o família, en un mas, un restaurant o a casa, i anar a la Fira de l’oli de Jesús, a Tortosa; sense oblidar que per aquestes dates també tindrem la Setmana Santa. L’abril, si som del gremi dels llibres, ens portarà feina, per tots els altres, ens oferirà un dia de patró i de literatura i roses i a Montblanc gaudirem de la Setmana Medieval. I ja tornem a ser al maig.

Potser sí que tenim moltes festes, però això és precisament el nostre patrimoni, algunes seran més tradicionals, d’altres més noves, però totes ens porten a moure’ns pel territori, a descobrir indrets, a tastar, escoltar i estimar la terra. I les festes que he citat són només alguns breus exemples de totes les que podríem anomenar: terrissa, avellana, cireres, tèxtil, museus, exposicions, d’una banda. I després vénen les altres: simposi de patrimoni, revistes culturals, jornades de política catalana, escriptors i poetes, científics... per triar i remenar. I així, on anem aquest cap de setmana?