En aquest món on tots estem vivint i la majoria malvivint, resultat que durant dècades tots els representants de les societats avançades posaven la democràcia i els seus innegables beneficis com a model que calia estendre per tot el món. I, precisament, la democràcia, entre les seves virtuts que recullen totes les constitucions és la del dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge. I heus aquí quan un es queda astorat de veure com el no noble art de l’espionatge estava més de moda i estès arreu del que un es podria arribar a pensar. Governs que espien governs; governs que espien ciutadans; espies que revelen secrets i així, talment com una comèdia d’embolics anar seguint fins a l’infinit, per astorament general. Aquest problema, però, penso que ens l’hauríem de prendre tots plegats molt seriosament i, per exemple, no caure en la trampa que, per motius de seguretat, es poden espiar els moviments a internet, per posar-ne un exemple. I és que, senyores i senyors, si un es vol fer malveure a internet, allà ell i amb el que publica, però cap govern, cap agència, sota cap concepte hauria de tenir el dret d’espiar les comunicacions, ja que d’aquí a acabar amb la democràcia n’hi ha un tros, potser no gaire gran. Potser un dia, gràcies al fet d’haver espiat les comunicacions a un veí, s’haurà evitat un atemptat, però l’endemà potser el detindran a vostè per pensar diferent del règim.