La nit de Sant Joan és nit d’alegria, com deien aquells. I no només això, sinó que també és una bonica festa d’anys ençà, celebrada arreu de les nostres terres, des de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. I no és, en cap cas, una afirmació pamfletària, sinó tan real com la coca de Sant Joan.

La flama, sorgida de la sempre mítica crònica del Canigó feta per Jacint Verdaguer –mossèn Cinto–, arriba fins a les comarques de l’extrem sud, on a les platges alacantines es fan grans fogueres i una festa molt considerable. I si passar el Sant Joan a Alacant és tot un clàssic, aquesta bonica tradició també ens agermana amb l’Alguer, la població sarda sota administració italiana on encara es parla la nostra llengua. I què dir de Menorca? L’espectacle de cavalls i la combinació entre gresca, música i nit s’apodera de les illes balears.

A la Conca de Barberà, com no podia ser d’una altra manera, també celebra cada any amb força aquesta celebració mil·lenària. Més enllà del debat habitual que hom es troba al voltant de la idoneïtat o no de l’ús excessiu de petards i coets per Sant Joan, he de recordar que l’any que vaig viure a València va ser especialment sonor, entre falles i mascletàs. Després d’aquella experiència, els trons ja només semblen cebetes.  Tot i així, és d’agrair que només sigui una nit, encara que al matí següent encara s’acaben sentint els darrers.

A la Conca de Barberà s’està consolidant dins del calendari festiu i cultural de Montblanc, any rere any, la festa a l’ermita de Sant Joan amb esmorzar popular, corredors de la cursa i sardanes incloses. És sempre notable la participació d’entitats en aquesta celebració realitzada a l’ermita on també hi havia estat Elionor d’Urgell, segons indiquen les dues plaques de marbre mostrades l’any passat per l’alcalde Josep Andreu i l’ermità d’honor Josep Gomis. Cal destacar la tasca realitzada periòdicament pels ermitans, que tenen sempre cura de l’entorn.
De cara a la revetlla? Sovint els joves es reuneixen en colla per anar a sopar o sopen en família per sortir després amb els amics a revetlles com les que feren l’any passat els joves de Santa Coloma de Queralt de l’associació Queractiu. Els més grans, acostumen a preferir les celebracions familiars, més emotives acompanyant-les sovint, de revetlles com les que s’organitzen a les diferents poblacions de la Conca, com la que cada any prepara el Casal Montblanquí.

La corresponent coca i la copa de cava no hi pot faltar. La piscina municipal de Vimbodí i Poblet també acostuma a celebrar l’arribada de l’estiu encenent una foguera de la mateixa manera que la festa ja és un símbol de l’Espluga de Francolí, amb el seu piromusical i l’activa participació dels diables espluguins.

Les ballarugues i la música també han de ser presents a la nit més curta de l’any, com succeeix sovint a la revetlla de Vilaverd o a Solivella, on diables i grallers d’aquest municipi xipella, amenitzen la vetllada any rere any.

I Blancafort, es clar, tampoc es perd mai aquest Sant Joan que enguany cau en dilluns, i per tant, la revetlla en diumenge. El bon clima i temperatura de la Conca és l’ideal en aquesta nit del foc on l’encesa de la foguera, amb foc de la flama del Canigó, hi és present. Els repertoris musicals de Sant Joan són un dels elements que cal tenir sempre en ment.

En definitiva, veiem que arreu de la Conca de Barberà, Sant Joan és una de les dates senyalades, no només pel calendari, sinó també per les ganes de xerinola i alegria, que, fet i fet, ja comença l’estiu, les classes s’han acabat i la calor ja arriba! És l’hora de les piscines, dels viatgers, del descans, de les vacances, dels gelats, de les terrasses, de llegir sota l’ombra d’un arbre i, és clar, és l’hora de les festes majors!

Així, us animo els que encara no estigueu decidits, a celebrar aquesta revetlla amb tota l’alegria de la que disposeu –i de la que els petards i els coets us permetin disposar- per tal de somriure, un any més, al costat de la tradicional coca i de la copa de cava, que, juntament amb la música i el ball, us podran acompanyar.