Durant aquests darrers mesos, que cada dia se’n diu una de més grossa en relació amb la corrupció que hi ha en els diferents partits polítics, amb el Partit Popular i Bárcenas al capdavant, encapçalant la classificació del sensevergonyisme, i sembla que tots plegats estem immersos en un tobogan que té per destí el caos total, fa realment riure —ja que plorar per això, francament, no val la pena— l’actitud defensiva que ses senyories demostren i que a un, sincerament, el remeten a les actituds infantils de les escoles. I és que, per desgràcia de tots plegats, en lloc de reconèixer les culpes i, immediatament després, posar-se a treballar per trobar les solucions, ses senyories es tiren la culpa de l’un a l’altre, talment com si no veiessin la brutícia que tenen a casa seva per intentar embrutar una mica més l’escala del bloc del davant. I són precisament aquestes actituds les que ajuden al fet que els països, les nacions, s’empetiteixin, perdin credibilitat i passin a ser considerades nacions de segona o de tercera divisió, més enllà del seu PIB o els valors més intangibles. Els països que no giren dintre l’òrbita protestant tenen precisament aquest mal costum de tirar la brutícia en forma de calúmnia cap a l’altre, per molt brut que l’acusador vagi i, senzillament, moltes coses els ha hagut de donar el poder al llarg dels anys perquè cap ni un vulgui aixecar-se de la cadira.