Independentistes, d’esquerres, amb un esperit de festa però amb reivindicacions concretes en els àmbits socials, amb un compromís pel medi ambient i amb una aposta clara per la igualtat entre homes i dones. Milers de joves tornen aquests dies, com cada any a la vila ducal, i ja en van uns quants, per poder gaudir d’aquests quatre dies de l’Acampada Jove, un festival de referència arreu dels Països Catalans.

Música, zona d’acampada per les tendes, bon ambient, xerrades, diversió assegurada i tot un munt de noies i nois vinguts de tots els territoris de parla catalana que tenen ganes de passar-ho bé durant un cap de setmana llarg a la Conca de Barberà.

Seguint el camí que deixà l’encara recordat Senglar Rock, que sorgint de la serra de Prades, aposta per Montblanc per després voler ampliar-se a les terres de ponent; l’Acampada Jove agafa el relleu i situa, de nou, Montblanc i la seva gent com el centre neuràlgic de la reivindicació nacional estiuenca del jovent que creu en el país.

Uns matins feixucs amb un sol de justícia desperten els acampats que, havent anat a dormir a les tantes de la matinada, busquen amb rapidesa les ombres que les muralles medievals de la vila ducal poden oferir, juntament amb una envejosa gespa agraïda per tots. El patrimoni artístic i arquitectònic de fa tants segles, doncs, no és només contemplat com un valor en ell mateix i com una petjada d’èpica en la nostra històrica Montblanc, sinó que passa a tenir un ús molt més quotidià.

Les anades i vingudes cap a la piscina es duen a terme matí i tarda per tal de refrescar-se i recuperar-se de la falta d’hores de son, tenint present que al cap de poc ja tornen a començar els concerts d’aquella jornada. Aquest divendres, com ahir dijous, les actuacions són el centre de les nits. Fins a altes hores de la matinada, quan no, fins que surt el sol, la festa no s’acaba. Així, aquesta nit toca la segona promoció musical, i dissabte, encara una altra!

L’activitat comercial de la capital de la Conca bull aquests dies amb milers de vendes, especialment d’alimentació i beguda, però també de complements i de roba. Així, el petit comerç montblanquí surt afavorit de la vinguda, durant aquests dies, de tot de potencials consumidors que, a més, gaudeixen amb els productes locals.

Les terrasses de la plaça major, i les dels principals bars i restaurants de Montblanc s’omplen a vessar a totes hores. Les cerveses, els entrepans o els menús es dirigeixen ràpidament cap a les taules. De bon matí, els cafès amb llet i les pastes s’exhaureixen volant. Els gelats i refrescos a mitja tarda són gairebé obligats per fer passar la calor pròpia de l’estiu.

Les portes de la vila, a més, són obertes a exhibir les propostes de cada u. Així, guitarristes amateurs i espontanis de les carioques o dels malabars, com si fossin joglars de la setmana medieval, fan gaudir els que jeuen feliços però cansats, esperant que passin les hores per tornar a començar.
Les activitats en indrets de la vila creen aquest fit back entre els montblanquins i les montblanquines amb els acampats, que gaudeixen de carrers, places i esdeveniments locals. Els problemes d’aparcament que podrien existir s’alleugereixen per la bona previsió i pel fet d’habilitar més zones pels cotxes. D’altres, venen amb tren o els diversos serveis d’autobusos públics o els organitzats directament pel festival.

La capacitat de mobilització és proporcional a la bona tasca logística realitzada durant els mesos previs i a la complicitat del món institucional. Tot i l’existència d’altres festivals de música arreu de les comarques al llarg dels mesos d’estiu, el que és cert és que cap té la capacitat de mobilitzar una quantitat tan espectacular de participants, la localització també hi deu tenir quelcom a veure.

 La bona entesa –i la bona feina feta- entre uns i altres possibiliten aquesta Acampada Jove, que referma, un cop més, la necessitat que els joves tenen de reivindicar el seu pensament i d’expressar la seva voluntat de viure en uns Països Catalans lliures i socialment més justos.