Des de ben petit em van ensenyar a l’escola que l’home és un ser racional i que els animals són sers irracionals. També ens explicaven que formàvem part de la darrera evolució de l’espècie i que pertanyíem als homo sapiens. Doncs bé, des d’aquesta Tribuna, permetin-me amics i amigues lectors que posi en dubte tot el que aquells mestres, amb més bona o mala voluntat, que suposo que era tota la bona voluntat del món, em van explicar. I és que suposo que per ser considerats sapiens, dintre la branca evolutiva humana, hauríem de ser, com a mínim, una mica més perfectes del que realment som. No crec que qui és capaç de destrossar el planeta per enriquir-se; qui és capaç de matar a un altre semblant per tal de treure profit propi o muntar les mil-i-una guerres o fer campanyes de neteges ètniques i tantes i tantes d’altres coses, pugui ser considerat “sapiens”. I és  en aquest punt, que la mirada d’un simple gos de vegades em trasllada més humanitat que no pas la paraula esbiaixada de més d’un suposat “sapiens”. I heus aquí pobrets, que amb aquesta mirada humana i caritativa, som capaços d’abandonar-los a la seva sort enmig d’aquest sol que crema, tot esperant que amb la millor de les sorts, acabin entre reixes d’alguna protectora, talment com si de delinqüents es tractés, quan de l’únic que se’ls podia culpar era d’haver donat amor a la família que el va repudiar.