El 24 d’agost de 1921 neix a la vila ducal de Montblanc l’artista Maties Palau Ferré. Demà dissabte serem 24 d’agost de 2013, quan Palau Ferré hauria complert 92 anys. Ens agradaria saludar-lo, felicitar-lo directament, acompanyar-lo durant la celebració, donar-li les gràcies pels regals que ens ha donat durant tants anys.

Els quadres plens de força, color i brillantor, el traç ferm i l’univers simbòlic i mític, les escenes i els elements inspirats en la seva terra i arrelats a ella, al mateix temps que globals i modèlics. Les escultures, la simbologia dels buits i els plens, del ser i de l’imaginari, del material i de l’immaterial. Una representació sovint religiosa dels buits, de la realitat que no podem veure. Les ceràmiques, esveltes, sinuoses i volumètriques, l’enginy d’un contingut expressat a través de la forma ceràmica, que l’artista creava des de l’inici.

El pintor, escultor i ceramista de ben segur que es mostraria agraït per les felicitacions d’aniversari i ens obsequiaria amb un passeig per la capital de la Conca tot delectant-nos amb una agradable conversa. Pararíem a comprar bombons, la gent l’aturaria pel carrer, felicitacions, gràcies.

Així podria ser un dia com demà per a Palau Ferré, personalment no el podrem felicitar, però el llegat artístic que ens ha regalat a tots sí que ens és obert i disponible per a cadascun de nosaltres. L’admiració, la contemplació, la comprensió, la descoberta, cada obra transmet quelcom intens, indescriptible, nou. Cada peça conté un llenguatge simbòlic i universal per interpretar globalment i, a més a més, cada persona en pot comprendre personalment el significat, que ben sovint és la síntesi de coneixements i experiències, que en la interacció amb una obra d’art s’activen.

L’experiència artística de Palau Ferré és intel·lectual, ens apropa a qüestions filosòfiques, històriques i simbòliques, i és una experiència també sensorial, ens ofereix la possibilitat de redescobrir en nosaltres respostes, emocions i sentiments.

L’extraordinari resultat és la suma d’un talent innat i d’un bagatge intel·lectual, vital i artístic particular. El noi que de jove dibuixava acurades i primerenques escenes del treball i la sardana al camp, es forma de la millor de les maneres, a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. Una autèntica Masia on es forgen els que seran els davanters de l’art català. Barcelona, la capital, fa de trampolí per als millors artistes cap a la ciutat de les llums, París. Palau Ferré viurà per aquest motiu a París entre el 1957 i el 1961 on estudiarà a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts, un luxe, l’escola d’un geni. L’Escola Italiana d’Art, les exposicions a llocs tan prestigiosos com l’imponent Grand Palais, entre d’altres.

L’artista triarà com a lloc de residència fixa el seu paradís, Montblanc. Lloc des d’on crearà al llarg de la seva vida, combinant amb exposicions nacionals i internacionals. Si no hagués triat així, avui en dia qui sap si a Montblanc tindríem la sort de disposar d’un centre museístic com el que tenim. És l’estima per la seva terra el que va fer decidir a Palau Ferré.

Entre exposicions, congressos, conferències i estudis sobre l’artista es troben edicions de catàlegs i monografies, i fruit de la recerca actual es disposa de publicacions sobre la creació artística de Palau Ferré: sobre la sardana (Palau Ferré: el discurs artístic de la Sardana, 2004), la rosa (Palau Ferré: la Rosa de l’Amor, 2006), el paradís (Palau Ferré i el seu paradís, 2011) i la més recent sobre els actes d’homenatge de l’artista a París (Palau Ferré de retour à Paris: un voyage par les avant-gardes, 2013). Aquests estudis sobre l’art de Palau Ferré expliquen i divulguen el nostre artista més universal. Esperem ben aviat celebrar el proper volum, així com demà dissabte dia 24 brindarem pel nostre artista. Per molts anys d’art!