Festa Major de Montblanc, que bé poder ser-hi, poder gaudir de cada un dels actes, ser a casa i passejar i parlar amb la gent i retrobar gegants i nans, mulassa i correfoc. Els torraires, el ball de bastons, la música i tot el que ens ofereix la festa. Serà perfecte gaudir-ne i especialment després d’un mes de viatges més enllà d’Europa. Ha estat un agost ben mogut, intens i interessant.

La primera parada internacional ha estat Kiev, la capital d’Ucraïna, tot el que en sabia és el que n’havia sentit a parlar, el que n’havia llegit i algunes informacions i reportatges a la televisió. Ha estat una aventura descobrir aquest extens país situat entre l’est d’Europa i Rússia/Àsia, no només en termes geogràfics, sinó també a nivell polític. El país, després del desmembrament de l’antiga Unió Soviètica, es troba al mig de les dues grans potències. D’una banda, hi ha l’atractiva Europa a la que Ucraïna oficialment voldria tendir, l’Europa en la que molts ciutadans somien, la integració per a la que força ciutadans treballarien de bon grat. Amb tot, els que podrien prendre decisions i mesures en aquest sentit no sembla que ho tinguin tan clar, ja que de la situació actual en treuen gran rendiment econòmic. D’altra banda, el país es troba immers en els històrics lligams amb el món rus, una història compartida durant segles que va tenir un punt i a part l’any 1991 quan l’estat va assolir la seva independència.

Els colors de la bandera, el blau del cel i el groc dels camps són visibles per tot el país, pot ser una campanya realitzada de manera conscient o simplement ser una casualitat. En tot cas, parades de bus, parcs, fanals, tanques, per la carretera, a les estacions de trens, arreu, si un s’hi fixa, es veuen construccions o elements que combinen els dos colors. Fins i tot em vaig fixar que hi havia força gent que combinava el blau i el groc al vestir. Potser aquests elements simbòlics només són perceptibles per una persona que s’ho mira des de fora, com jo, i ells simplement ho tenen interioritzat.  

Ucraïna, en la situació lingüística, té punts en comú amb el català. La llengua del país és l’ucraïnès, del grup de les llengües eslaves, que és l’oficial al país. No obstant això, ja durant l’època dels tsars i durant la Unió Soviètica el territori va ser fortament russitzat, sobretot a la capital i a les riques zones industrials de l’est i del sud-est. I justament fa poc més d’un any va impulsar-se que el rus fos la segona llengua de l’administració. Diversos interessos polítics van entrar en joc en aquesta mesura llargament criticada.

D’altra banda, la qualitat democràtica d’Ucraïna, com la de Rússia, és qüestionable, aquests països estan governats per oligarquies econòmiques que controlen l’estatus quo, són governs sense oposició possible, una mena de tsars del segle XXI.

Més enllà de tot això, estèticament, un dels primers elements que crida l’atenció del país, per una noia catalana, és la diferència arquitectònica, visible sobretot en les esglésies ortodoxes. Són construccions que a primer cop d’ull recorden els contes infantils situats en llunyans països orientals. Esglésies de façanes i parets exteriors pintades algunes de blanc, d’altres de blau o fins i tot de groc o rosa. Amb prominents cúpules daurades, platejades, verdes... L’interior també és ben diferent, totes les parets estan pintades de dalt a baix amb imatges bíbliques, les anomenades icones, no hi ha escultures perquè, a grans trets, l’església ortodoxa dóna més importància a la pintura. Kiev era una de les capitals més importants durant l’època feudal i és on, al segle XI, provinent de Grècia, va construir-se el primer monestir ortodox, el Kíevo-Petxerska Lavra, el Monestir de les Coves de Kiev. Interessant, també, va ser comprovar com les pintures religioses van continuar realitzant-se en estil romànic al llarg dels segles. On nosaltres trobem el gòtic, el Renaixement, etc. allà continuaren pintant en romànic, d’aquí la paraula ortodox, com als orígens.

Les històries i anècdotes són tantes que en propers articles hi haurà una segona part de la crònica de viatges. I, mentrestant, tots tenim dos actes indispensables a l’agenda: d’una banda sortir al carrer i passar-nos-ho bé amb la nostra engrescadora i animada Festa Major, i de l’altra participar a la cadena humana per a la independència l’11 a les 17.14h, el món ha de saber que serem el proper estat d’Europa!