Els veterans es presenten a Cambrils per mirar de refer-se de la derrota en la darrera jornada. En principi, ha de ser un partit igualat per la situació de dos històrics de la lliga de veterans.

El partit comença amb molta igualtat i, sobretot, tot i les dades amb molta calor que evidencia l’estat de forma dels jugadors que imprimeixen en ritme de joc bastant lent.
El fet és que els montblanquins són els qui marquen primer amb un magnífic gol d’en Piri, a partir d’aquí, el ritme de joc augmenta, sobretot, per part dels locals, que es veuen sorpresos per aquest gol.

Hi ha moltes alternances en el joc que permeten veure un joc vistós amb força jugades de perill i no és fins quasi acabar la primera meitat que els de Cambrils aconsegueixen l’empat.

Amb tot per decidir i tota una segona meitat per jugar, els montblanquins saben que no ho tindran fàcil per empotar-se els tres puts contra un equip amb molt d’ofici i que farà el que sigui per guanyar. El partit està trencat i molt obert, però llavors s’entra en una fase de desconcert, sobretot, arran del segon gol dels locals, que, juntament amb alguna decisió arbitral, fan que les opcions de guanyar siguin poques.

Finalment, els tres punts es queden a Cambrils i els montblanquins encara es pregunten com s’ha pogut perdre el partit, ja que el més just hauria estat un empat, tot i les adversitats.

No podem dir gaire cosa més en un partit que l’actitud barroera d’alguns components del Cambrils fan que els de la Conca no siguin ells mateixos i perdin en més d’una ocasió els nervis i totalment el control del partit.

En definitiva, a part del resultat negatiu, aquest és un d’aquells partits que més val oblidar al més aviat possible per seguir competint de la millor manera possible dins de les possibilitats reals dels montblanquins en aquesta lliga de veterans tan competitiva.