La xifra de naixements va disminuir un 1,6% a la Conca de Barberà durant l’any 2012; amb un total de 183 naixements, contra els 186 que es van registrar el 2011. El decreixement de naixements a la Conca de Barberà entre el 2011 i el 2012 és menor, però, que el que es va registrar entre el 2010 i el 2011, quan el decreixement va ser del 5,6%, al registrar-se 197 naixements el 2010 i 186 el 2011. Així, doncs, agafant les dades corresponents al 2012, els 183 naixements registrats generen una taxa de natalitat (TEN) del 8,7.

Pel que fa a l’origen de la mare en relació amb els naixements registrats el 2012, tenim que dels 183 naixements registrats, 135 corresponien a mare de nacionalitat espanyola i 48 a mare estrangera; fet que dóna un percentatge de naixements de mare estrangera del 26,2%; percentatge lleugerament inferior al conjunt català, amb un 27,8% i considerablement inferior al del conjunt del Camp de Tarragona, amb un 30,1%.

Catalunya

L’any 2012 el nombre de naixements registrats a Catalunya és de 77.098, xifra que representa una disminució de 3.763 nadons respecte al 2011. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la causa principal de la reducció de la xifra de naixements iniciada l’any 2009 és que la població femenina entre 15 i 49 anys ha anat disminuint per l’arribada a edats fèrtils de les generacions poc nombroses nascudes durant els anys vuitanta i primera meitat dels noranta.

El descens de la xifra de naixements no s’ha traslladat amb la mateixa intensitat al nombre mitjà de fills per dona que s’ha situat l’any 2012 en 1,39 fills, una petita disminució en relació amb l’any anterior. La reducció de la fecunditat, d’ençà de l’any 2008, va acompanyada d’un augment de l’edat de les mares en néixer el primer fill, que, per primera vegada a Catalunya, ha superat el llindar dels 30 anys.

Els naixements de mares no casades mantenen la tendència ascendent registrada en els darrers anys i el 2012 representen el 39% del total de naixements. El percentatge de fills nascuts fora del matrimoni és molt heterogeni entre els diferents països europeus. Catalunya se situa en una posició intermèdia, entre el mínim registrat a Grècia (7,4%) i els màxims, amb percentatges superiors al 50%, registrats en països com Suècia o França (Eurostat 2011).

El nombre de naixements de mare estrangera (21.290 nadons) té una reducció del 5,8% en relació amb l’any 2011. El percentatge de naixements de mare estrangera s’ha reduït per segon any consecutiu i se situa en el 27,6%. Les dones estrangeres tenen més fecunditat, amb una mitjana d’1,68 fills per dona, mentre que les de nacionalitat espanyola tenen 1,32 fills de mitjana. Aquesta diferència s’ha reduït l’any 2012, atès que l’indicador de fecunditat ha augmentat en les dones espanyoles i ha disminuït en les estrangeres. Entre els naixements de mares estrangeres hi ha un clar predomini de fills de mares marroquines (6.809 naixements). Els segueixen, en ordre decreixent, els de mares romaneses (1.362), xineses (1.156), bolivianes (1.019), equatorianes (875), pakistaneses (783) i colombianes (573). Pel que fa a les dades territorials, només en quatre comarques la nacionalitat més freqüent entre els nadons de mares estrangeres no és la marroquina; concretament, és la boliviana a la Cerdanya i la romanesa al Pallars Sobirà, la Terra Alta i la Val d’Aran.

Els parts múltiples i la prematuritat continuen augmentant en termes relatius

Pel que fa al sexe del nadó, 39.706 són nens i 37.392 nenes; així, l’índex de masculinitat es manté estable: entorn de 106 nens per 100 nenes.

Pel que fa a les característiques dels parts, del total de 75.671 parts registrats el 2012 a Catalunya, 73.948 són parts simples, 1.699 són dobles i 24, triples. El 93,2% del conjunt de parts són a terme i el 6,8% són prematurs, sense tenir en compte els parts que no han registrat aquesta informació. Tenir un part prematur és més freqüent en les noies de 15 a 20 anys i en les dones a partir dels 35 anys. La prematuritat està relacionada amb la multiplicitat: els 24 parts de trigèmins són prematurs, així com la meitat dels parts dobles i el 5,7% dels parts simples, percentatges similars als del 2011.

Tots els àmbits territorials redueixen el nombre de naixements respecte d’un any enrere

Tots els àmbits del pla territorial registren menys naixements el 2012 que l’any anterior. L’Alt Pirineu i Aran (-8,2%), el Penedès (-7,8%) i les Terres de l’Ebre (-7,2%) tenen les pèrdues relatives de naixements més elevades, molt per damunt de la mitjana de Catalunya, mentre que la disminució és menor al Camp de Tarragona (-2,8%) i a les Comarques Centrals (-3,4%).

La freqüència dels naixements respecte al conjunt de la població queda sintetitzada en la taxa bruta de natalitat. El Camp de Tarragona i les Comarques Gironines són els àmbits amb les taxes de natalitat més elevades, 10,8 i 10,7 naixements per 1.000 habitants, respectivament. Els àmbits de l’Alt Pirineu i l’Aran (7,8‰) i de les Terres de l’Ebre (8,6‰) tenen les taxes de natalitat més baixes.

Per comarques, disset comarques superen la mitjana catalana, que és de 10,3 naixements per mil habitants. El Gironès i el Pla de l’Estany, amb 12,8 i 12,2 naixements per 1.000 habitants, respectivament, són les comarques amb les taxes de natalitat més elevades. A l’altre extrem, els valors mínims són a les comarques de la Terra Alta (5,9‰), l’Alta Ribagorça (6‰), la Cerdanya (7‰) i el Priorat (7,3‰).