El 41,5% de la població de la Conca té estudis postobligatoris
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
A la Conca de Barberà, un 41,5% de la població de 16 anys i més tenia estudis postobligatoris l’any 2011, segons les darreres dades fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Desglossat així el nivell d’instrucció d’aquest àmbit poblacional a la nostra comarca segons les dades de l’Idescat, trobem que a la Conca de Barberà, l’any 2011, 1.474 persones no sabien llegir o escriure o bé, no tenien estudis; 2.809 persones tenien estudis de primer grau; 6.049 tenien la ESO i 4.822, els estudis secundaris no obligatoris; i finalment, 2.507 persones tenien estudis de tercer grau, sumant un total de 17.661 persones de 16 anys i més, segons el nivell d’instrucció a la nostra comarca.
Si ens fixem en percentatges, tenim que a la Conca de Barberà hi havia un 8,3% de població de 16 anys i més segons el nivell d’instrucció l’any 2011, que no sabia llegir o escriure o bé, no tenia estudis; un 15,9% amb estudis de primer grau; un 34,3% amb la ESO; un 27,3% amb estudis no obligatoris i un 14,2% amb estudis de tercer grau.
Amb les dades a la mà, el nivell de persones amb estudis postobligatoris a la Conca de Barberà estava el 2011, per sota del conjunt del Camp de Tarragona (47,8%) i del conjunt del país (48,2%); situant-se a nivells de les comarques centrals (41,1%).
Catalunya
A Catalunya hi ha 3 milions de persones que tenen titulacions postobligatòries (batxillerat, formació professional i titulacions universitàries), xifra que representa el 48,2% del total de població de 16 anys i més l’any 2011, 1 milió de persones més que fa 10 anys. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquestes dades reflecteixen una important millora del nivell d’instrucció de la població resident a Catalunya. Aquesta millora s’explica per l’allargament dels estudis, sobretot entre la població femenina, que ja representa el 54% de la població amb estudis universitaris o de tercer grau.
La població amb estudis universitaris és la que més ha augmentat en relació amb 10 anys enrere, i ha passat de les 733 mil persones (13,6%) a les prop d’1,3 milions, el 20,3% del total de població de 16 anys i més l’any 2011. També hi ha 1,7 milions de persones que tenen batxillerat o formació professional com a màxima titulació.
Les persones amb l’educació secundària obligatòria com a màxim nivell d’estudis assolit són 1,8 milions, el 28,3% de la població de 16 anys i més. El nombre d’habitants que no ha prosseguit la seva educació més enllà dels estudis primaris és de 837 mil i el seu pes en la població ha registrat una forta disminució: del 22,5% al 13,5% en deu anys. La població que no sap llegir o escriure (106 mil persones) representa menys del 2% de la població de 16 anys i més, mentre que la resta de població sense estudis és de 517 mil habitants; és a dir, el 8,3% de la població de 16 anys i més.
En la distribució segons el gènere, les dones són majoritàries en els dos extrems de la piràmide educativa. La incorporació massiva de les dones a la universitat en les generacions recents determina que, actualment, la majoria de persones amb titulació universitària siguin dones (680 mil dones, que representen el 53,8% del titulats universitaris). En canvi, els homes predominen en les titulacions de Formació professional, tant de grau mitjà (53,5%) com superior (55,4%). Finalment, en la població amb nivells d’instrucció baixos, que correspon majoritàriament a població envellida, hi ha majoria de dones. Així, dues de cada tres persones que no saben llegir o escriure són dones (71 mil dones), com també són dones la majoria de persones sense titulació (303 mil dones).
El procés d’ampliació i generalització de l’educació obligatòria i la massiva incorporació de les generacions recents a la Universitat han determinat que aquestes generacions tinguin un nivell educatiu molt més alt que les generacions velles. Una de cada 3 persones de 25 a 34 anys té un títol universitari, xifra que quadruplica la proporció d’universitaris en la població de 65 anys i més.
L’àmbit Metropolità presenta els major nivells de titulats de tercer grau
El Metropolità és l’únic àmbit de Catalunya que supera la mitjana catalana de persones titulades amb estudis postobligatoris, amb un 50,8%. El segueixen l’Alt Pirineu i Aran, amb un 48%, i el Camp de Tarragona, amb un 47,8%. En canvi, les Terres de l’Ebre presenten el percentatge més baix: 36,8%.
La mateixa distribució territorial es manté per als titulats universitaris. L’àmbit Metropolità és el que té un major percentatge de població amb estudis de tercer grau (22,4%), seguit del Camp de Tarragona (19,3%) i l’Alt Pirineu i Aran (19,1%). A l’altre extrem hi ha l’àmbit de les Terres de l’Ebre, on la proporció és del 12,1%. En tots els àmbits sense excepció el patró per gènere és el mateix: més dones que homes titulats universitaris.
Per comarques, la Val d’Aran, el Barcelonès, el Tarragonès, el Garraf, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà són les que registren el percentatge més elevat de població amb estudis postobligatoris, amb més del 50%. La Terra Alta (30,3%), les Garrigues (34,8%) i el Montsià (36,3%) són les que registren els percentatges més baixos.
El nivell educatiu de la població segons nacionalitat mostra diferències segons l’edat
La distribució per edats del nivell d’estudis assolits és diferent entre la població estrangera i la població de nacionalitat espanyola. Entre la població en edat laboral jove (de 25 a 34 anys) un 58,9% dels estrangers han completat un nivell d’educació superior a l’ESO, davant del 70,1% de la població de nacionalitat espanyola de la mateixa edat. En les edats laborals madures (de 35 a 64 anys), els nivells educatius són semblants, mentre que en la població de més de 65 anys, la població estrangera té més nivell d’instrucció que la població espanyola.
Els titulats en les branques de Dret i Ciències Socials representen el 26,5% del total de persones amb titulació universitària o de formació professional El 26,5% de la població titulada ha estudiat en les branques de Dret i Ciències Socials i el 22,8% té titulacions d’Arquitectura, Construcció, Formació Tècnica i Indústries. Les persones titulades en branques de Salut i Serveis Socials representen el 12,7%, mentre que les titulades en Educació i en Ciències i Informàtica representen, cadascuna, a l’entorn del 10%. Els titulats en Humanitats i Arts són el 8,3% i els d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Veterinària l’1,7%.
Desglossat així el nivell d’instrucció d’aquest àmbit poblacional a la nostra comarca segons les dades de l’Idescat, trobem que a la Conca de Barberà, l’any 2011, 1.474 persones no sabien llegir o escriure o bé, no tenien estudis; 2.809 persones tenien estudis de primer grau; 6.049 tenien la ESO i 4.822, els estudis secundaris no obligatoris; i finalment, 2.507 persones tenien estudis de tercer grau, sumant un total de 17.661 persones de 16 anys i més, segons el nivell d’instrucció a la nostra comarca.
Si ens fixem en percentatges, tenim que a la Conca de Barberà hi havia un 8,3% de població de 16 anys i més segons el nivell d’instrucció l’any 2011, que no sabia llegir o escriure o bé, no tenia estudis; un 15,9% amb estudis de primer grau; un 34,3% amb la ESO; un 27,3% amb estudis no obligatoris i un 14,2% amb estudis de tercer grau.
Amb les dades a la mà, el nivell de persones amb estudis postobligatoris a la Conca de Barberà estava el 2011, per sota del conjunt del Camp de Tarragona (47,8%) i del conjunt del país (48,2%); situant-se a nivells de les comarques centrals (41,1%).
Catalunya
A Catalunya hi ha 3 milions de persones que tenen titulacions postobligatòries (batxillerat, formació professional i titulacions universitàries), xifra que representa el 48,2% del total de població de 16 anys i més l’any 2011, 1 milió de persones més que fa 10 anys. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquestes dades reflecteixen una important millora del nivell d’instrucció de la població resident a Catalunya. Aquesta millora s’explica per l’allargament dels estudis, sobretot entre la població femenina, que ja representa el 54% de la població amb estudis universitaris o de tercer grau.
La població amb estudis universitaris és la que més ha augmentat en relació amb 10 anys enrere, i ha passat de les 733 mil persones (13,6%) a les prop d’1,3 milions, el 20,3% del total de població de 16 anys i més l’any 2011. També hi ha 1,7 milions de persones que tenen batxillerat o formació professional com a màxima titulació.
Les persones amb l’educació secundària obligatòria com a màxim nivell d’estudis assolit són 1,8 milions, el 28,3% de la població de 16 anys i més. El nombre d’habitants que no ha prosseguit la seva educació més enllà dels estudis primaris és de 837 mil i el seu pes en la població ha registrat una forta disminució: del 22,5% al 13,5% en deu anys. La població que no sap llegir o escriure (106 mil persones) representa menys del 2% de la població de 16 anys i més, mentre que la resta de població sense estudis és de 517 mil habitants; és a dir, el 8,3% de la població de 16 anys i més.
En la distribució segons el gènere, les dones són majoritàries en els dos extrems de la piràmide educativa. La incorporació massiva de les dones a la universitat en les generacions recents determina que, actualment, la majoria de persones amb titulació universitària siguin dones (680 mil dones, que representen el 53,8% del titulats universitaris). En canvi, els homes predominen en les titulacions de Formació professional, tant de grau mitjà (53,5%) com superior (55,4%). Finalment, en la població amb nivells d’instrucció baixos, que correspon majoritàriament a població envellida, hi ha majoria de dones. Així, dues de cada tres persones que no saben llegir o escriure són dones (71 mil dones), com també són dones la majoria de persones sense titulació (303 mil dones).
El procés d’ampliació i generalització de l’educació obligatòria i la massiva incorporació de les generacions recents a la Universitat han determinat que aquestes generacions tinguin un nivell educatiu molt més alt que les generacions velles. Una de cada 3 persones de 25 a 34 anys té un títol universitari, xifra que quadruplica la proporció d’universitaris en la població de 65 anys i més.
L’àmbit Metropolità presenta els major nivells de titulats de tercer grau
El Metropolità és l’únic àmbit de Catalunya que supera la mitjana catalana de persones titulades amb estudis postobligatoris, amb un 50,8%. El segueixen l’Alt Pirineu i Aran, amb un 48%, i el Camp de Tarragona, amb un 47,8%. En canvi, les Terres de l’Ebre presenten el percentatge més baix: 36,8%.
La mateixa distribució territorial es manté per als titulats universitaris. L’àmbit Metropolità és el que té un major percentatge de població amb estudis de tercer grau (22,4%), seguit del Camp de Tarragona (19,3%) i l’Alt Pirineu i Aran (19,1%). A l’altre extrem hi ha l’àmbit de les Terres de l’Ebre, on la proporció és del 12,1%. En tots els àmbits sense excepció el patró per gènere és el mateix: més dones que homes titulats universitaris.
Per comarques, la Val d’Aran, el Barcelonès, el Tarragonès, el Garraf, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà són les que registren el percentatge més elevat de població amb estudis postobligatoris, amb més del 50%. La Terra Alta (30,3%), les Garrigues (34,8%) i el Montsià (36,3%) són les que registren els percentatges més baixos.
El nivell educatiu de la població segons nacionalitat mostra diferències segons l’edat
La distribució per edats del nivell d’estudis assolits és diferent entre la població estrangera i la població de nacionalitat espanyola. Entre la població en edat laboral jove (de 25 a 34 anys) un 58,9% dels estrangers han completat un nivell d’educació superior a l’ESO, davant del 70,1% de la població de nacionalitat espanyola de la mateixa edat. En les edats laborals madures (de 35 a 64 anys), els nivells educatius són semblants, mentre que en la població de més de 65 anys, la població estrangera té més nivell d’instrucció que la població espanyola.
Els titulats en les branques de Dret i Ciències Socials representen el 26,5% del total de persones amb titulació universitària o de formació professional El 26,5% de la població titulada ha estudiat en les branques de Dret i Ciències Socials i el 22,8% té titulacions d’Arquitectura, Construcció, Formació Tècnica i Indústries. Les persones titulades en branques de Salut i Serveis Socials representen el 12,7%, mentre que les titulades en Educació i en Ciències i Informàtica representen, cadascuna, a l’entorn del 10%. Els titulats en Humanitats i Arts són el 8,3% i els d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Veterinària l’1,7%.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres