Una veritable llàstima no poder acabar la temporada amb una victòria per acabar de constatar la gran segona volta que ha fet l’equip. Es va tornar a caure en els errors que van fer d’aquest un equip poc competitiu i vulnerable.

El rival, el Pont; ni de molt un dels millors equips, però que sempre ha costat de guanyar.

Al no disposar de camp pels tornejos del centenari, els veterans han de jugar com a locals al camp del Pla de Santa Maria; l’equip es presentava amb quinze jugadors i res feia presagiar la derrota final.
L’equip sempre va anar a remolc i, com sempre, es fallaven bastants ocasions clares de gol. El fet és que s’arribava al descans amb empat a dos gols i tot per decidir. La tònica de la segona meitat va ser més o menys igual; en cap moment, es tenia el partit controlat i el Pont, amb aturades constants del joc, aprofitava la feblesa defensiva dels montblanquins.

S’arribava als instants finals amb empat a tres gols; però, finalment, els tres punts s’escapaven en un partit que no passarà a la història.

La competició i la temporada s’ha acabat i ara toca descansar i reflexionar del que s’ha fet, tant bé com malament, per encarar la propera amb més forces.