El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, juntament amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, presentaven el 26 de juny, a Lleida, l’Estratègia d’inversions en regadius a Catalunya 2025-2040, elaborada per la Direcció General de Regadius i Espais Agraris amb la col·laboració de l’empresa pública Infraestructures.cat, i ho han fet en el marc de la jornada Regadiu eficient, prosperitat compartida.

La nova Estratègia del regadiu de Catalunya 2025-2040 dona continuïtat a la planificació anterior, però incorpora novetats rellevants per adaptar el sector als reptes actuals i futurs. Una de les principals diferències és que els nous projectes de regadiu estan concebuts per funcionar amb energies renovables. Tots els nous desenvolupaments incorporen instal·lacions fotovoltaiques per reduir els costos energètics i avançar cap a un model més sostenible. Tot i que aquesta tendència ja s’havia començat a introduir en algunes comunitats de regants, la nova estratègia la consolida com un element estructural de totes les actuacions.

Un altre aspecte destacat és la digitalització dels sistemes de regadiu. Les noves infraestructures incorporen tecnologies que permeten monitorar i gestionar el reg a partir de dades en temps real, optimitzant l’ús de l’aigua i garantint una gestió molt més eficient de cada recurs disponible. La nova estratègia també aposta decididament per la incorporació de recursos hídrics no convencionals, com ara les aigües regenerades, amb l’objectiu d’incrementar la resiliència del sistema davant dels efectes del canvi climàtic i abastir d’aigua aquelles noves comunitats de regants que disposen de reg de suport.

Finalment, el nou full de ruta incorpora tres àmbits territorials que no estaven previstos en el Pla de regadius 2007-2025 i que, arran de l’impacte creixent del canvi climàtic, requereixen solucions específiques de reg de suport. Es tracta de les zones vitivinícoles del Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat, que passen a formar part de la planificació estratègica del regadiu català.

Precisament, per facilitar l’arribada de l’aigua a aquests nous territoris, el Govern ha impulsat actuacions clau com la constitució de la Comunitat de Regants del Penedès i l’arribada d’aigua al pantà de l’Albagés després d’anys d’espera. Aquests avenços han de permetre continuar desplegant les infraestructures necessàries per garantir l’abastiment d’aigua en aquestes noves zones de reg de suport.

Pel que fa a l’esforç inversor, les dades mostren que, després d’un període d’elevada inversió entre els anys 2008 i 2010, els recursos destinats al regadiu van disminuir progressivament fins als darrers anys. Aquesta tendència s’ha revertit de manera clara durant el període 2024-2025, amb una recuperació significativa de les inversions. Concretament, el pressupost del 2024 arriba als 103,85 milions d’euros i el del 2025 s’enfila fins als 143,22 milions, xifra que suposa un increment del 37,9% en només un any. A més, la inversió per al 2025 és un 167,7% superior a la mitjana anual del període 2013-2023, fet que evidencia la magnitud del canvi.

Aquest esforç pressupostari reforça l’aposta per un regadiu més eficient, modern i adaptat als reptes climàtics, i situa la gestió de l’aigua i la competitivitat del sector agrari com a prioritats estratègiques per al futur del país.

Una estratègia estructurada en dues fases

L’estratègia s’organitza en dues etapes diferenciades. La primera fase, amb horitzó 2032, concentra bona part de les actuacions prioritàries de modernització i ampliació dels regadius existents. Entre les principals actuacions destaquen la modernització dels regs de Tremp i de l’Olla i Segalés, a la Seu d’Urgell; la modernització dels canals d’Urgell; el desplegament del Segarra-Garrigues; el desenvolupament del regadiu Aldea-Camarles; la continuació de la implantació del Xerta-Sénia; l’ampliació dels regadius de la Terra Alta; la consolidació del reg de suport al Priorat, i la creació d’un nou regadiu de suport a la vinya al Penedès.

La segona fase, prevista entre 2033 i 2040, inclou actuacions estratègiques com el desenvolupament del Pla integral de gestió del delta de l’Ebre en matèria de drenatges, la posada en marxa del nou regadiu de la Conca de Barberà i Aiguamúrcia, i el desenvolupament d’infraestructures de reg amb aigües subterrànies a les comunitats d’usuaris d’aigua de la Muga, el Fluvià i el Ter.

Les actuacions previstes responen, en bona part, a iniciatives impulsades per comunitats de regants existents o per noves comunitats en procés de constitució que plantegen tant la modernització de xarxes actuals com el desenvolupament de nous regadius.