El Monestir de Poblet ja s’ha començat a envair de les notes del I Festival de Música Antiga de Poblet

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Des d’ahir dijous dia 15 i fins demà dissabte dia 17 d’agost, està en marxa el I Festival de Música Antiga de Poblet, de la mà dels conjunts Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations dirigits pel Mestre Jordi Savall; una gran cita de luxe, destinada a convertir-se en referència dels festivals de música estival del sud del nostre país, en un panorama dominat actualment i des de fa ja temps, per la Costa Brava; vol ser un dels festivals d’estiu ineludibles, ara a la Catalunya sud.
Així, en el moment de tancar la nostra edició, ahir dijous, la primera de les cites de luxe era per gaudir del “Somni d’una nit d’Estiu”, en la que Jordi Savall i l’orquestra Le Concert des Nations oferirien aquest concert sobre les músiques vinculades a la poesia de William Shakespeare de dos compositors barrocs anglesos del segle XVII. Matthiew Locke, cèlebre compositor de Masques -peces musicals per a espectacles cortesans que combinaven dansa i poesia- composà la música per a la producció de l’obra The Tempest, i Henry Purcell va fer la música per a l’adaptació d’autor anònim del Somni d’una nit d’estiu titulada The fairy Queen (La Reina de les Fades), centrada en les escenes de fades i esperits del drama shakesperià. Danses elegants i aires anglesos, amb fragments recitats pels actors Josep Maria Pou i Sílvia Bel per a la primera nit d’estiu del Festival.
Avui divendres dia 16 i demà dissabte, dia 17
La cita per avui divendres, serà a la Sala dels Cups del Monestir de Poblet i els presents, podran delectar-se amb “Rêves et Plaintes: La Rêveuse. Somnis i plays: La Somniadora”.
Jordi Savall interpreta en aquest recital per a viola da gamba les més belles peces del repertori per a aquest instrument, entre d’altres, dels mestres francesos del segle XVII Monsieur de Sainte-Colombe (1640-1700) i Marin Marais (1656-1728). Fascinat pel descobriment d’aquestes músiques, Jordi Savall s’ha especialitzat en la interpretació d’aquest instrument que va ser oblidat a finals del segle XVIII i posa en escena la gràcia i la bellesa d’un art aparentment allunyat de la nostra sensibilitat actual, però que deixen entreveure i ens mostren un univers sorprenent, ple d’emoció i de tendresa, de fantasia i d’encant, d’aflicció i d’alegria que pot arribar a resultar-nos molt pròxim gràcies als encants del so, tan proper a la veu humana, de la viola de gamba.
Finalment, demà dissabte dia 17, a l’església del Monestir podrem gaudir de “Nits de Pelegrinatge i d’Exili. Cantigas de Santa Maria. Llibre Vermell de Montserrat”.
La tercera nit del Festival va dedicada al repertori de música religiosa de les Cantigas de Santa María del codi del joglar Martin Codax (segona meitat del segle XIII) al temps del rei castellà Alfons X el Savi, així com al cèlebre recull de cançons i danses dels segles XIII i XIV dels pelegrins que pujaven al monestir català de Montserrat. Aquests dos cançoners de músiques i textos dedicats a la Verge Maria són dues obres cabdals de la música medieval hispànica i uns referents de la música religiosa per bé que no litúrgica. A la monodia de les Cantigues, s’hi contraposa la polifonia de les danses i les cançons del Llibre Vermell de Montserrat que els pelegrins cantaven i ballaven durant les vigílies nocturnes a l’església.
Així, en el moment de tancar la nostra edició, ahir dijous, la primera de les cites de luxe era per gaudir del “Somni d’una nit d’Estiu”, en la que Jordi Savall i l’orquestra Le Concert des Nations oferirien aquest concert sobre les músiques vinculades a la poesia de William Shakespeare de dos compositors barrocs anglesos del segle XVII. Matthiew Locke, cèlebre compositor de Masques -peces musicals per a espectacles cortesans que combinaven dansa i poesia- composà la música per a la producció de l’obra The Tempest, i Henry Purcell va fer la música per a l’adaptació d’autor anònim del Somni d’una nit d’estiu titulada The fairy Queen (La Reina de les Fades), centrada en les escenes de fades i esperits del drama shakesperià. Danses elegants i aires anglesos, amb fragments recitats pels actors Josep Maria Pou i Sílvia Bel per a la primera nit d’estiu del Festival.
Avui divendres dia 16 i demà dissabte, dia 17
La cita per avui divendres, serà a la Sala dels Cups del Monestir de Poblet i els presents, podran delectar-se amb “Rêves et Plaintes: La Rêveuse. Somnis i plays: La Somniadora”.
Jordi Savall interpreta en aquest recital per a viola da gamba les més belles peces del repertori per a aquest instrument, entre d’altres, dels mestres francesos del segle XVII Monsieur de Sainte-Colombe (1640-1700) i Marin Marais (1656-1728). Fascinat pel descobriment d’aquestes músiques, Jordi Savall s’ha especialitzat en la interpretació d’aquest instrument que va ser oblidat a finals del segle XVIII i posa en escena la gràcia i la bellesa d’un art aparentment allunyat de la nostra sensibilitat actual, però que deixen entreveure i ens mostren un univers sorprenent, ple d’emoció i de tendresa, de fantasia i d’encant, d’aflicció i d’alegria que pot arribar a resultar-nos molt pròxim gràcies als encants del so, tan proper a la veu humana, de la viola de gamba.
Finalment, demà dissabte dia 17, a l’església del Monestir podrem gaudir de “Nits de Pelegrinatge i d’Exili. Cantigas de Santa Maria. Llibre Vermell de Montserrat”.
La tercera nit del Festival va dedicada al repertori de música religiosa de les Cantigas de Santa María del codi del joglar Martin Codax (segona meitat del segle XIII) al temps del rei castellà Alfons X el Savi, així com al cèlebre recull de cançons i danses dels segles XIII i XIV dels pelegrins que pujaven al monestir català de Montserrat. Aquests dos cançoners de músiques i textos dedicats a la Verge Maria són dues obres cabdals de la música medieval hispànica i uns referents de la música religiosa per bé que no litúrgica. A la monodia de les Cantigues, s’hi contraposa la polifonia de les danses i les cançons del Llibre Vermell de Montserrat que els pelegrins cantaven i ballaven durant les vigílies nocturnes a l’església.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres
