Va ser a l’estiu passat, durant el mes de juliol, quan el Ball de Bastons de Montblanc va iniciar un nou capítol internacional. Aquesta vegada, entre bastoners i acompanyants, es va configurar un grup de trenta montblanquins que es van dirigir a Bòsnia i Hercegovina per participar en el Festival de Folklore Internacional Biser 2012 a la ciutat de Velika Kladuša.

No oblidem que la República de Bòsnia i Hercegovina es va reivindicar com a país l’any 1992. Abans d’aquesta fita, juntament amb altres cinc repúbliques federatives (Croàcia, Eslovènia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia), es configurava dins de Iugoslàvia.

Iugoslàvia, d’altra banda, va néixer el 1918 després de la derrota dels Imperis Centrals (Alemanya i Àustria-Hongria) a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). El Tractat del Trianon desfeia l’Imperi Austrohongarès i Hongria es desintegrava originant nous estats, entre els quals es va formar Iugoslàvia, sota el control d’una monarquia de dinastia sèrbia, amb capital a Belgrad.

Ja en l’ambient de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la monarquia iugoslava  es va mostrar pro-alemana. Però un cop d’estat va fer canviar la política exterior i la monarquia ja no es mostrava favorable a l’Alemanya Nazi. Aquest fet va provocar que Hitler envaís Iugoslàvia per preparar el terreny per la posterior invasió de la Unió Soviètica.

Finalment, l’any 1946, Iugoslàvia va recuperar la seva llibertat i es va formar un govern socialista que va acabar amb la monarquia que es trobava a l’exili. El 1953, Josip Broz Tito va esdevenir president. I el 1963, va convertir el seu càrrec en vitalici, esdevenint president de per vida.

Tot i ser un país socialista, Iugoslàvia es va mantenir independent de la URSS, i formava part dels Països No Alineats (mantenien una posició neutral durant la Guerra Freda entre els EUA i la URSS).

 Després de la mort de Tito el 1980, i enmig d’una crisi econòmica, les tensions entre els pobles del país van créixer. Després de l’ascens de partits nacionalistes a Sèrbia, dues de les repúbliques constituents, Eslovènia i Croàcia, van declarar la seva independència el 1991, a les que seguirien Macedònia i Bòsnia i Hercegovina a l’any següent. Però aviat va aparèixer la resistència per part de Sèrbia en contra de la desintegració de Iugoslàvia. El 1991 la tensió entre les diferents repúbliques va derivar en el sagnant conflicte conegut com a Guerra de Iugoslàvia (1991-2001).

La Guerra de Iugoslàvia va mobilitzar entre l’1% i el 5% de la població que es va enrolar en grups paramilitars. La guerra va adoptar un verdader caire civil, i va ser una guerra d’extermini de l’altre bàndol, no bastava en derrotar-lo. A part de les tensions ètniques i polítiques, cal afegir la tensió religiosa: part del territori de Iugoslàvia havia format part de l’Imperi Turc Otomà, en conseqüència, entre la població s’hi troba una minoria musulmana.

Bòsnia i Hercegovina va ser la regió on la guerra va resultar més sagnant. Els musulmans van arribar a ser massacrats en camps d’extermini. És conegut el Genocidi de Srebrenica, en el qual 8.000 bosnians, entre ells dones, infants i ancians, van ser assassinats per l’exèrcit serbi amb l’objectiu de fer una neteja ètnica.

La guerra va durar poc més de tres anys a Bòsnia. De les 97.207 víctimes documentades, el 65% van ser bosnians musulmans i el 25% serbis. En el total de la Guerra de Iugoslàvia,  les xifres van ser entre 130.000 i 200.000 víctimes entre civils i militars i 1,8 milions de desplaçats. Dins de les víctimes civils, el 83% va correspondre a bosnians.
El cas és que, entre el paisatge, amb moltes cases encara en runes o en construcció, s’hi podia observar l’impacte de les bales a les façanes, els canons que ara resultaven monuments a les places i als carrers, o els obeliscs que s’alçaven al cel i que contenien llistes i llistes de noms de persones difuntes o desaparegudes;  i les persones, amb qui a part d’intercanviar cultures amb balls tradicionals bosnians i el nostre ball de bastons, també es van intercanviar experiències: la pèrdua del marit, del germà, la vida en els camps de refugiats, el racionament del menjar, el desplaçament a un altre país lluny de casa, etc; que va generar un ambient de sensibilització molt humà. Per aquest motiu, es van establir uns lligams d’amistat molt forts que es van consolidar amb la perfecta hospitalitat que van rebre els bastoners i acompanyants com a convidats del festival.

Gràcies a les noves tecnologies, l’amistat es va poder mantenir tot i la distància entre Catalunya i Bòsnia i Hercegovina. Per això, aprofitant la participació del grup Kud Biser en un festival internacional de folklore a València, va sortir l’oportunitat de retrobar-se, però aquesta vegada, a Montblanc.

Així doncs, després d’actuar a València, i de retorn cap a Bòsnia i Hercegovina, gràcies al Ball de Bastons de Montblanc i l’Ajuntament , es va poder preparar una estada pels membres del grup Kud Biser, que va ser el grup organitzador del festival al seu país i que van convidar al Ball de Bastons de Montblanc a actuar-hi.

Els dies 23 i 24 d’aquest mes d’agost de l’any 2013 el grup es va allotjar al col·legi Mare de Déu de la Mercè, i va gaudir d’una visita guiada el dia 24 al matí  pel casc antic de Montblanc, i a la tarda va poder donar mostres del seu folklore en una actuació a la Plaça Major on va ser molt ben rebut tan pel públic com per les autoritats. Es va realitzar un intercanvi de regals entre els quals Kud Biser  va rebre una reproducció en petit del monument de la Plaça dels Bastoners (per part del Ball de Bastons), una figura de Sant Jordi matant el drac i un plat gravat de Montblanc (per part de l’Ajuntament). Els bosnians van obsequiar, tant al Ball de Bastons com a l’Ajuntament, amb un barret tradicional de la seva indumentària, i un assortit de galetes i pastes tradicionals del seu país i cafè. El grup es va mostrar molt agraït amb l’hospitalitat montblanquina. A més, per suposat, es va enfortir la relació entre catalans i bosnians, entre Montblanc i Velika Kladuša, i entre Catalunya i Bòsnia i Hercegovina.