Les ceràmiques de Palau Ferré, en el Butlletí Informatiu de Ceràmica
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Montblanc és aquests dies la capital de la terracota amb una nova edició del Terrània. Els amants de la ceràmica i la Vila Ducal, a més, estan d’enhorabona, ja que les ceràmiques de Palau Ferré són notícia als mitjans especialitzats, amb un extens reportatge al Butlletí Informatiu de Ceràmica. El Butlletí és la publicació de periodicitat semestral de l’Associació Catalana de Ceràmica, amb seu a la ciutat de Barcelona.
La històrica revista de ceràmica catalana dirigida per Josep Antoni Cerdà dedica en el seu número 104 un bon nombre de pàgines a fer evident que, més enllà de la pintura, també la ceràmica va ser una de les passions del polifacètic artista Maties Palau Ferré, fill il·lustre de Montblanc. El columnista de la Nova Conca Francesc Marco Palau, que és qui signa l’article acadèmic “Més enllà de la pintura: la ceràmica de Palau Ferré”, mostra la vinculació amb la terra que suposa el treball ceràmic i com aquest pot relacionar-se en sentit ampli amb el territori. Es tracta d’una ceràmica artística amb voluntat decorativa i també de ceràmica escultòrica.
A més, a l’article s’apunta la repercussió que ja als anys cinquanta i seixanta tingué la ceràmica de Palau Ferré —a més de les pintures— en els espais culturals de la premsa escrita, amb exemples provinents de Destino, Momento, Diario de Barcelona, El Correo Catalán o Garbo, que hi dedicaren àmplies cròniques elogioses. Per exemple, l’any 1956, José del Castillo relatava a Garbo que «Palau Ferré sabe lo que significa la cerámica dentro de las artes decorativas. Por eso en su estudio de Montblanc obtiene esas cualidades […]. La cerámica constituyó luego su interés para hermanarla con sus pinceles».
Una mostra permanent de les ceràmiques de Palau Ferré es troba a Montblanc al Museu situat a la seva casa natal, al carrer Riber, 17, de la capital de la Conca de Barberà, tal com reflecteixen les fotografies.
El Butlletí Informatiu de Ceràmica, núm. 104 —que amb aquest reportatge ha fet una excepció a la seva línia d’estudiar ceràmica antiga— es completa amb altres recerques inèdites del fons del Museu de Ceràmica de Barcelona, de rajoles d’oficis poc conegudes, de retaules de temàtica religiosa, de peces de les Illes Balears dels segles XIV al XVII i d’objectes ceràmics de la tradició valenciana.
La històrica revista de ceràmica catalana dirigida per Josep Antoni Cerdà dedica en el seu número 104 un bon nombre de pàgines a fer evident que, més enllà de la pintura, també la ceràmica va ser una de les passions del polifacètic artista Maties Palau Ferré, fill il·lustre de Montblanc. El columnista de la Nova Conca Francesc Marco Palau, que és qui signa l’article acadèmic “Més enllà de la pintura: la ceràmica de Palau Ferré”, mostra la vinculació amb la terra que suposa el treball ceràmic i com aquest pot relacionar-se en sentit ampli amb el territori. Es tracta d’una ceràmica artística amb voluntat decorativa i també de ceràmica escultòrica.
A més, a l’article s’apunta la repercussió que ja als anys cinquanta i seixanta tingué la ceràmica de Palau Ferré —a més de les pintures— en els espais culturals de la premsa escrita, amb exemples provinents de Destino, Momento, Diario de Barcelona, El Correo Catalán o Garbo, que hi dedicaren àmplies cròniques elogioses. Per exemple, l’any 1956, José del Castillo relatava a Garbo que «Palau Ferré sabe lo que significa la cerámica dentro de las artes decorativas. Por eso en su estudio de Montblanc obtiene esas cualidades […]. La cerámica constituyó luego su interés para hermanarla con sus pinceles».
Una mostra permanent de les ceràmiques de Palau Ferré es troba a Montblanc al Museu situat a la seva casa natal, al carrer Riber, 17, de la capital de la Conca de Barberà, tal com reflecteixen les fotografies.
El Butlletí Informatiu de Ceràmica, núm. 104 —que amb aquest reportatge ha fet una excepció a la seva línia d’estudiar ceràmica antiga— es completa amb altres recerques inèdites del fons del Museu de Ceràmica de Barcelona, de rajoles d’oficis poc conegudes, de retaules de temàtica religiosa, de peces de les Illes Balears dels segles XIV al XVII i d’objectes ceràmics de la tradició valenciana.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres