II Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat, que s’ha realitzat al llarg del dissabte passat en el marc del monestir de Santes Creus, han arribat a bon port.

Els grups han debatut sobre “Els fets de 1714”, “La Mancomunitat de Catalunya” i el projecte “Roda d’Art” i, en cadascun, han apuntat accions de futur. Pel que fa al projecte “Roda d’Art”, els participants han decidit reprendre aquesta iniciativa de principi dels anys 90 en què diferents Centres d’Estudi del Camp de Tarragona difonien la feina feta per artistes locals. Ara es vol fer el mateix, però ampliant fronteres i arribant a les tres demarcacions. Així, cada any, un centre serà l’encarregat de proposar un artista i la seva obra serà itinerant pels centres participants. Aquests mateixos centres seran els encarregats de publicar conjuntament la guia de l’exposició i de proposar tallers didàctics al voltant de la mostra. L’artista escollit haurà de ser “preferentment jove, amb formació artística i que amb la seva obra faci aportacions interessants”. En aquest cas, segons els centres, “busquem obrir-nos a un nou públic tocant temes no tan relacionats amb la història”.

En els cas dels grups dels Fets de 1714 i de la Mancomunitat catalana, han optat, principalment, per fomentar recerques tant bibliogràfiques com documentals per posar en valor què va passar en aquestes contrades en aquests episodis de la Història de Catalunya. Concretament, el grup dels Fets de 1714 ha posat damunt la taula un cert malestar “per l’abandonament institucional, ja que tot aquest tema s’ha focalitzat a Barcelona, és per això que veiem necessari explicar com vam viure aquestes comarques aquell moment”. Els resultats de les recerques es donaran a conèixer a través de publicacions o d’una pàgina web gestionada des de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). També es vol fer un cicle de conferències per donar a conèixer aquestes recerques a través de les aules del coneixement de la URV i fomentar les investigacions per part d’historiadors locals perquè puguin ser noves aportacions al Congrés que la Coordinadora dels Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) realitzarà al febrer amb el tema central de les conseqüències d’aquell 1714.

Finalment, en el cas del grup de la Mancomunitat catalana, es volen potenciar diferents activitats per recuperar l’esperit d’aquella institució i buscar la seva cabuda i sentit en els moments actuals, a més de fomentar la recerca i el recull bibliogràfic a partir de quatre eixos com són el funcionament dels municipis, projectes redactats en aquells moments, però que no van tirar endavant, l’impuls a la modernització de l’agricultura i la relació entre Mancomunitat i cooperativisme agrari.

El fet de dividir en grups de treball a la trentena de participants ha estat una novetat metodològica que han introduït els organitzadors de la trobada, l’IRMU, la CCEPC i el Departament de Cultura de la Generalitat amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament d’Aiguamúrcia, que s’ha valorat molt positivament perquè ha permès treballar perfectament els objectius d’aquesta mena de trobades. El director de la CCEPC i vicepresident de l’IRMU, Josep Santesmases, ha resumit en l’acte inaugural aquest objectiu: “Conèixer-nos i relacionar-nos, intercanviar informació i experiències, debatre temes d’interès comú, fer projectes col·lectius entres centres, incrementar l’estudi del nostre patrimoni, difondre el coneixement i la consciència de territori”.

El treball en grup ha estat la segona part de la Trobada, la primera ha consistit en un aprofundiment en l’ús de les eines 2.0 en el dia a dia dels centres d’estudis, a càrrec del gabinet d’assessorament Sirga Comunicació. L’acte final de la jornada és una visita la mateixa tarda al monestir de Santes Creus.