Ens diuen constantment que vivim una època dura a causa de la crisi econòmica. Més aviat podríem dir que la crisi és l’efecte del sistema capitalista, un sistema que potser trontolla des de la pròpia base. Un sistema on ens ensenyen sistemàticament a consumir i llençar per seguir consumint. Un sistema que anul·la les nostres capacitats con individus autònoms i ens convenç a pensar que no hem vingut aquí per autorealitzar-nos. En xinès la paraula crisi significa ‘oportunitat’.

Tenim l’oportunitat d’obrir els ulls i veure tot el que cada un de nosaltres tenim, les capacitats humanes de crear, ensenyar, cuidar, aprendre, intercanviar, compartir, créixer... De sentiments com aquests neixen idees com la de l’Ecoxarxa, que es va presentar el dia 7 de desembre a Santa Coloma de Queralt, gràcies a l’organització de la fira de proximitat per part de Santa Coloma en transició, una altra gran iniciativa afí a la filosofia del projecte, que ajuda a germinar aquesta idea. Aquest projecte que, des d’un punt de vista global, neix de la Cooperativa Integral Catalana, s’està estenent per tot el territori català agrupant-se en zones geogràfiques (ecoxarxa de l’Anoia, de Tàrrega...) funcionant i connectats en xarxa. S’està estenent amb l’únic esperit de servir a l’economia local, de no crear un sistema més gran, sinó que aprenem a viure a partir de les particularitats de cada territori, sent igualment possible l’intercanvi amb altres regions. Petites persones que s’empoderen de les eines que tenen a mà i creen una alternativa fiable, útil i inclusiva són les que fan possible aquest canvi a nivell global (si obrim el CES, podrem observar que la iniciativa engloba pràcticament tots els països).

L’ecoxarxa pretén agrupar persones d’un territori per tal que aquests puguin intercanviar béns materials i serveis sense fer ús de l’euro. Per a fer-ho l’ecoxarxa es mou amb la moneda simbòlica, distinta a cada regió (a l’Anoia, el ‘RIU’, a Tarragona l’‘ECO’, per exemple) . Cada usuari té un compte i aquest pot oferir els seus béns i serveis valorats en aquesta mateixa moneda i adquirir-ne d’altres usuaris. Qui no té algun electrodomèstic vell que no fa servir? o roba que ens ha quedat petita? El que a nosaltres fins hi tot ens pot arribar a fer nosa per a d’altres pot ser de gran utilitat, i a l’inversa. El mateix ens passa amb els serveis: potser a la senyora que viu a la plaça li degota l’aixeta i li és impossible pagar un lampista i un noi que és manyà, però no pot exercir la seva professió perquè no és econòmicament viable, li cal fer la vora a uns pantalons i no sap cosir o necessita un electrodomèstic que podrà comprar amb ECO si al fer el servei es fa ús d’aquesta moneda social, fent així possible un “intercanvi a 3”. Tots tenim coses a oferir i a ensenyar. Així, doncs, et convidem a vindre, a ensenyar, a aprendre, a conèixer el projecte i a formar-ne part. Tots junts fem xarxa.